El nou Pla de salut avança en salut bucodental, però deixa reptes importants pendents

S'amplia la cobertura pública de salut bucodental, però no es concreten ni recursos, ni com es reforçarà la prevenció, ni tampoc es reconeix el paper de les higienistes dentals en el sistema sanitari.


El Departament de Salut ha presentat avui, 16 d'octubre, a l'Auditori de Cornellà de Llobregat el nou Pla de salut de Catalunya. Horitzó 2035, el document estratègic que ha d'orientar les polítiques de salut durant la pròxima dècada.

El Pla planteja un model sanitari més preventiu, equitatiu, integrat i centrat en les persones, amb l'objectiu de millorar la salut de la població i reduir les desigualtats socials i territorials.

Des del Col·legi d'Higienistes Dentals de Catalunya hem analitzat el document, especialment les mesures relacionades amb la salut bucodental, per valorar fins a quin punt aquesta nova estratègia representa un avenç real en la prevenció de les malalties orals i en l'accés de la ciutadania als serveis de salut bucodental.


Quines millores preveu el Pla en salut bucodental?

El document incorpora tres compromisos que considerem rellevants.

1. Augmentar el percentatge d'infants lliures de càries

El Pla estableix com a objectiu que, l'any 2035, més del 70% dels infants d'entre 1 i 14 anys estiguin lliures de càries.

Segons les dades que recull el mateix document, l'any 2025 aquest percentatge era del 62,3%, fet que evidencia que encara existeix un marge considerable de millora en la prevenció de la càries infantil.

Aquest compromís constitueix un avenç positiu, ja que incorpora un indicador específic, quantificable i amb un horitzó temporal definit.

2. Ampliar la cobertura pública de salut bucodental

El Pla preveu que, l'any 2028, s'hagi ampliat progressivament la cobertura pública de les prestacions de salut bucodental, prioritzant els col·lectius amb més necessitats i reduint les desigualtats en l'accés.

Aquesta ampliació ha de reforçar l'atenció als infants, les persones amb discapacitat, les persones en situació de vulnerabilitat social i aquelles amb condicions de salut que comporten un risc més elevat.

Des del Col·legi valorem positivament aquesta orientació, especialment perquè les desigualtats econòmiques continuen condicionant les oportunitats d'accedir a una atenció bucodental adequada.

3. Completar el desplegament de les noves prestacions l'any 2030

El document també estableix que, el 2030, s'haurà completat a Catalunya el desplegament de les prestacions de salut bucodental incloses en l'ampliació de la cartera comuna del Sistema Nacional de Salut.

Aquest compromís representa una oportunitat per avançar cap a un sistema més accessible i equitatiu, sempre que es tradueixi en una millora efectiva dels serveis disponibles per a la ciutadania.


Les mancances d'un Pla que vol prioritzar la prevenció

Malgrat aquests compromisos, considerem que el Pla presenta algunes mancances importants.

La primera és la falta de concreció dels recursos necessaris per assolir els objectius anunciats. El document fixa horitzons temporals per ampliar les prestacions, però no detalla, en l'apartat específic de salut bucodental, els recursos econòmics, humans i organitzatius necessaris per garantir-ne el desplegament.

Ampliar la cobertura pública és una bona notícia, però cal assegurar que aquesta ampliació sigui real, accessible i sostenible.

La segona mancança és l'escassa presència de la prevenció de les malalties orals més enllà de la càries infantil.

El Pla estableix un objectiu quantificat per a la càries en infants, però no incorpora objectius igualment específics per reduir les malalties periodontals, millorar la salut gingival o reforçar sistemàticament la prevenció bucodental en la població adulta i les persones grans.

Aquesta absència resulta especialment significativa en una estratègia que situa l'envelliment saludable, la prevenció de les malalties cròniques i la qualitat de vida entre les seves prioritats.

La salut bucodental no pot abordar-se exclusivament des de la infància ni limitar-se al tractament de la malaltia quan ja s'ha manifestat.


On són les higienistes dentals?

Un altre dels aspectes que ens preocupa és que el Pla no identifica expressament les higienistes dentals com a professionals que han de contribuir al desenvolupament de les actuacions de salut bucodental.

Aquesta absència contrasta amb la importància que el mateix document atorga a la prevenció, la promoció de la salut, l'educació sanitària i el treball multidisciplinari.

Les higienistes dentals són professionals sanitàries amb competències específiques en educació per a la salut oral, prevenció de malalties bucodentals i desenvolupament d'actuacions preventives dins del seu àmbit professional.

Per aquest motiu, considerem imprescindible que la planificació del desplegament de les noves prestacions de salut bucodental incorpori expressament aquests professionals, tant en la definició dels programes preventius com en la seva execució i avaluació.

No es pot plantejar una transformació del model de salut bucodental cap a la prevenció sense comptar amb els professionals específicament formats per desenvolupar-la.


La salut oral ha de formar part de la salut integral

L'Organització Mundial de la Salut reconeix la salut bucodental com una part essencial de la salut general i del benestar de les persones.

Les malalties orals comparteixen factors de risc amb altres malalties no transmissibles, com el consum de tabac, l'alcohol o una alimentació rica en sucres. A més, poden provocar dolor, dificultats per menjar, alteracions funcionals i un deteriorament de la qualitat de vida.

Per això, les polítiques de salut oral han de tenir una perspectiva integral que inclogui la prevenció al llarg de tota la vida, l'educació sanitària, l'atenció als col·lectius vulnerables i la coordinació entre professionals.

El nou Pla de salut de Catalunya incorpora una visió àmplia de la salut, que compartim, però aquesta visió també ha de traduir-se en una presència més decidida de la salut bucodental en les estratègies generals de salut pública.


Del compromís a l'acció: una oportunitat que no podem desaprofitar

Des del Col·legi d'Higienistes Dentals de Catalunya reconeixem que el nou Pla de salut representa un pas positiu en incorporar compromisos específics per millorar la salut bucodental i reduir les desigualtats d'accés.

Tanmateix, considerem que aquests compromisos s'han de desenvolupar amb mesures concretes que permetin garantir-ne l'efectivitat.

Per aquest motiu, reclamem al Departament de Salut:

  • Un desplegament efectiu i verificable de l'ampliació de les prestacions públiques de salut bucodental, amb recursos suficients i mecanismes de seguiment.
  • Una estratègia preventiva al llarg de tota la vida, amb objectius específics per a les malalties periodontals i altres problemes de salut oral, més enllà de la càries infantil.
  • La incorporació expressa de les higienistes dentals en la planificació i l'execució dels programes de promoció i prevenció de la salut bucodental, d'acord amb les seves competències professionals.
  • La definició d'indicadors públics i mesurables que permetin avaluar la cobertura, l'accessibilitat, la qualitat assistencial i la reducció de les desigualtats en salut oral.

El Pla de salut de Catalunya fixa l'horitzó en el 2035. Però les decisions que han de permetre assolir aquests objectius s'han de prendre ara.

La salut bucodental no pot continuar ocupant un paper secundari en la planificació sanitària. Si Catalunya vol avançar cap a un sistema de salut més preventiu, equitatiu i centrat en les persones, la salut oral i els professionals que contribueixen a preservar-la han de tenir el protagonisme que els correspon.

Des del Col·legi reiterem la nostra disposició a col·laborar amb el Departament de Salut perquè els compromisos del nou Pla es tradueixin en millores reals per a la ciutadania.

El Col·legi habilita una nova via per combatre l’intrusisme professional
El nou Canal Denúncia permet comunicar possibles casos d’intrusisme i irregularitats professionals, amb garanties de confidencialitat.